L’ANSIETAT I EL DESCONEIXEMENT DELS TRACTAMENTS ADEQUATS
L’ansietat és una emoció que apareix davant múltiples situacions de la vida. És una reacció natural d’alarma davant la percepció de perill i manca de control. Pot arribar a esdevenir un trastorn quan les persones afectades la pateixen en excés d’intensat o freqüència. En moltes ocasions apareix davant de situacions quotidianes que no haurien de produir-ne. Aquesta ansietat interfereix en la realització de les activitats de la vida diària i resta autonomia en els àmbits laborals, familiars o les relacions socials de les persones.
Els trastorns d’ansietat són un ventall de patologies que poden presentar-se de formes múltiples segons els manual diagnòstic de salut mental DSM5. Algunes d’aquestes són: Atacs de pànic, agorafòbia, l’ansietat social, les fòbies específiques, el trastorn d’estrès postraumàtic, l’ansietat generalitzada o el trastorn obsessiu compulsiu.
Aquestes patologies representen part dels problemes de salut mental més freqüents en les societats europees i sovint apareixen junt a altres malalties mentals, com poden ser els trastorns de l’estat d’ànim. Els símptomes habituals causen afectacions físiques, psicològiques i en el comportament. Poden afectar totes les franges d’edat i la seva afectació pot ser variable en funció de la persona, la situació d’aquesta i el tipus de tractament que es rep.
Un estudi de World Mental Health realitzat a una mostra de més de 51.500 individus de 21 països diferents, revela que només una de cada deu persones que pateixen trastorns d’ansietat rep un tractament adequat. Moltes o no reben tractament o empren medicació sense control mèdic. Altres inicien tractaments sense validesa científica o inespecífics. Aquest tipus d’intervencions són molt contraindicades ja que poden propiciar una major cronicitat de la patologia, un augment dels símptomes i una creença falsa de que no es possible superar l’ansietat. Des dels serveis clínics de salut mental és recomana adreçar-se als serveis sanitaris homologats, rebre una correcta avaluació psicològica, adherir-se al pla de tractament recomanat i donar-hi continuïtat acompanyats dels professionals clínics.